No em faria res tenir els abdominals i el desparpaju de la Haliwell cantant It's raining men...
Aquest és el primer vers de la tornada de la cançó que vam versionar la Marta Seijas i jo... Quina vergonya!!!! Amb prou feines l'havíem assajada i, a sobre, l'havíem de fer en directe. Per sort, amb tota la història que després s'haurà d'editar el programa, ens ho van deixar repetir dues o tres vegades.
El primer cop ens va agafar un atac de riure a les dues. Recordo que quan estàvem cul contra cul, jo tremolava de riure i em semblava que la Marta també... Ens vam tronxar i vam deixar-ho estar. El segon cop, tres quarts del mateix, fins que a la tercera ho vam tirar endavant. Tinc la certesa que va ser patètic! Ens vam oblidar de versos, vam mirar a la càmera fent el capullo..., pots comptar. Però admeto que tinc curiositat per veure com ha sortit... Em sembla que, en comptes de morir-nos pel canvi climàtic, ens morirem de vergonya!!!! En el cas que el programa fos real..., seria molt trist que part de la població, una de les últimes coses que veiés abans de morir fos la nostra actuació...
1 comentario:
Tens raó Angels! Lúltima cosa que ha de fer la gent si realment acabés el món és veure la nostra patètica actuació. Si ja ho deia en Risto: no som un producte!
Però nosaltres tossudes, primer actuació musical, després reportatge de la fira del llibre i ara ens toca compartir vtr el dia de lemissio de linformatiu, ja ho veus, estem predestinades!
Petons
Publicar un comentario