El final

No se m'ha acudit cap títol original per posar a aquesta entrada. Fa una estona, mentre recollia els plats de la cuina pensava que potser no valia la pena relatar com ha anat cadascuna de les coses que hem fet aquests dies. L'estrès de l'informatiu, el megapiscolabis de dijous i el visionat del magazin -em va saber greu marxar sense ajudar a recollir i desar-ho tot, però havia d'anar a un concert molt xulo i cobrir-lo pel diari...!!!!
Han estat setmanes intenses, i estranyes. De vegades penso que no he acabat de disfrutar al 100% l'assignatura. I la veritat és que no tinc clar del tot per què no m'hi he acabat d'implicar. Potser perquè han estat mesos estranys, d'adaptació tant des d'un punt de vista acadèmic com personal després de 3 mesos fora; no ho sé. Potser, pel fet que els dilluns i els dijous són els dies que tenia classe des de les 8... Em dóna la sensació que no he pogut gaire part de mi a les coses que s'han fet, però ignoro el perquè.
Amb tot, m'ho he passat bé. Ha estat emocionant, divertit i m'ha agradat això de treballar en equip. M'ha permès parlar i treballar conjuntament amb persones a qui no havia tingut gaire oportunitat de conèixer, i només per això ja ha valgut la pena!!! No sé, potser, encara que he dit que és l'última entrada que faig en aquest bloc, m'animo i escric de nou.

P. D. 1. La meva actuació va ser ridícula a més no poder. Vaig plorar de riure al veure'm, i encara al·lucino de com vaig saber perdre el sentit del ridícul i ballar en plan "Fiebre del sábado noche".

P. D. 2. Podeu seguir llegint-me (creieu-me que és més interessant que aquest bloc) aquí.