sábado, 3 de marzo de 2007

Això s'acaba!

Sí, s'acaba perquè d'aquí a no res ja s'hauran acabat les classes... Però això són figues d'un altre paner. Això s'acaba! és el nom del magazine que vam gravar dijous passat, o sigui..., fa dos dies. Va ser divertidíssim i cansat, també..., perquè tot es va allargar molt.
A l'hora de dinar vaig quedar amb la Marta Seijas per assajar l'actuació. Vam escoltar les cançons que ens havia aconseguit la Cristina Gambin per internet -merci!!!!-, vam cantar i vam pensar la coreografia. Jo tenia problemes seriosos per recordar alguna estrofa, i vam desistir amb la coreografia. Vam pensar per on començaríem, però poca cosa més: improvisaríem i faríem una mica el burro.
Vam gravar la introducció de l'Andrea del principi del magazine i, després de dinar, la Marta Puyalto i jo vam gravar al nostre teatrillo de bons propòsits. La Marta va portar perruques, confetti, globus amb xiulets incorporats..., i tot, per escenificar una festa de cap d'any. Ho vam gravar sense haver-ho assajat mai juntes: assegudes al sofà, mig borratxes, jo amb perruca i amb unes quantes ampolles d'alcohol per sobre de la taula. Va quedar prou bé i més llarg del que esperàvem!
A continuació, es va gravar la secció de cinema, i allà ja vaig fer els meus primers passos com a ajudant de realització.
A les 6 havia quedat amb el meu amic Xevi, que venia expressament de Manlleu per l'entrevista. M'havia costat bastant de contactar-hi, perquè amb prou feines es connecta a internet i el mòbil no el porta mai a sobre... Quan vaig parlar amb ell durant el cap de setmana, ja em va avançar que no portaria el mòbil..., i jo ja patia per si passava alguna cosa i no em podia avisar. Però no: va ser puntualíssim! El vaig convidar a prendre algo com a mostra d'agraiment i vam baixar al plató. Però ben aviat el vaig haver de deixar sol per fer de càmera i gravar l'entrevista a un professor de malabars i que es gravava en fals directe. Va quedar molt xula, per cert!!! El Xevi es va quedar rondant per allà, xafardejant. Crec que li va fer gràcia tot plegat.
Cap a un quart de vuit ens vam reunir tot l'equip; vam repassar l'escaleta, vaig ordenar-me els scripts i vaig anar cap al meu lloc. Estava nerviosa, no sabia ben bé com en seria d'estressant la meva feina..., ni ben bé quina era la meva tasca!
Vam començar el programa, però hi va haver problemes de so i ho vam haver de repetir... I, finalment, a tres quarts de vuit ja gravàvem la bona versió! Jo anava controlant els temps, de moment tot rutllava. Patia pel temps... Eren les 19.55 i l'entrevista encara no havia començat..., i el Xevi tenia el tren a les 20.15 a Catalunya, suposo!!!! Per sort, a les 20.03 ja havia acabat l'entrevista i marxava corrents cap a casa...
El programa va anar bé. Hi va haver algun problema de so, però en general..., va sortir de conya!!! Vaig riure molt en seccions com la de cuina o el reportatge sobre el passat de l'Albert... Els presentadors ho van fer molt i molt bé; feien molt bona parella, molt oposats! Els col·laboradors súper bé... El monòleg de la Gambin -que havia gravat feia uns dies- també molt bo... No sé, és que tot va anar rodat a excepció de la durada, que va ser eterna -i més, suposo, pel fet que havíem començat tardíssim... És per això que finalment vam decidir gravar les presentacions de les peces i llavors, muntar-ho afegint-hi els vídeos... De totes maneres, vam plegar a les 21.45!!!! Imagina't!

No hay comentarios: