Si volem que sigui guarro, que sigui guarro de debò

Un fil conductor, seccions per a cadascú, i el Narcís com a editor. Aquestes eren les pautes que va marcar el professor per definir per on aniria el magazine. Recordo que el dia que vam parlar-ne a classe, a la sortida vam passar pel Flaherty's. Allà és on es va coure la idea de l'equip d'edició...
I a la classe següent, el Narcís i l'Andrea -la realitzadora- ja van plantejar que el fil conductor del nostre magazine seria el canvi climàtic. Van proposar les diverses seccions i els presentadors, i entre tots vam poder fer alguna proposta i donar noves idees. Com a ambientòloga -alguna cosa havia de dir, no?- vaig proposar un tema pel reportatge -un dia a la vida d'algú que minimitza l'impacte ambiental que genera- i una entrevista al meu company d'ambientals Xevi, que anys enrere va viure a la UAB durant una setmana sense gastar-se ni un duro i alimentant-se de les restes.
L'equip d'edició havia assignat ja algunes funcions -com la dels presentadors: la Laia Brossa i l'Albert Salord, sens dubte una parella explosiva- i a mi m'havien assignat el cara a cara i l'actuació musical amb la Marta Seijas. Finalment, vaig decidir que m'apuntaria a fer el teatrillo amb la Marta Puyalto i no renunciava a actuar amb l'altra Marta... Però crec que no sabia on m'havia ficat! Sí, de vegades m'esbojarro i faig el burro, però en general tinc bastant sentit del ridícul..., i precisament les seccions que em tocaven no eren gaire del meu estil! El teatrillo em feia gràcia; vaig pensar que amb la Marta se'ns podria acudir alguna cosa xula, així en plan de marujes...
El següent dia, la Marta i jo vam començar a pensar temes, però no ens sortia res. Vaig encarregar-me del control de so en la gravació de la secció de la Maria Puntés -que va versionar la Pitonisa Lola; va ser boníssim.
Dissabte per la tarda, la Marta venia a casa. Vam passar un parell d'hores pensant el guió del teatrillo, però no ens sortia res que ens fés gràcia o il·lusió. Finalment, vam redactar un guió una mica conyón però molt cutre, en què parlàvem de zipotes i vells però dintre d'allò políticament correcte. No n'estàvem satisfetes al 100%, però calia tenir alguna cosa pel dilluns, que ja ho gravàvem!!!!!
Dilluns, però, vam quedar per assajar-ho, i fèiem el ridícul. No ens agradava gens... Vam consultar-li al Toni, aviam què li semblava, i ens va dir que si ho volíem fer guarro, que ho féssim guarro de debò i no ens quedéssim a mitges tintes! I tenia raó...
Vam marxar a una sala d'ordinadors i navegant per internet, vam anar a trobar els "Bons propòsits" del Barril i l'Ollé per a L'illa del tresor. Vam decidir que faríem com un petit llistat de bons propòsits que no arribaríem a complir mai perquè el món s'acabava... Podríem fer-los en plan més poètic, o més conyon. Tant era. En vam fer alguns però de seguida vam pujar per donar un cop de mà en la gravació de les peces i en el concurs -vaig fer de concursant però la vaig pifiar a la primera... La Marta Puyalto, d'hostessa en plan 1, 2, 3 estava de la muerte!
En algunes estones mortes, la Marta Seijas i jo ens vam mirar una mica la lletra de It's raining men. No sé pas per què vam escollir aquesta cançó, la veritat, però és la que ens va venir al cap al primer moment. Amb tot, s'acabava el dia..., i dijous següent ja gravàvem. Glups!!!!