Adrenalina i coordinació (I)

És tardíssim. Fa una estona que he arribat de Barcelona, d'un sopar mig improvisat amb alguns companys de classe, alguns d'ells del taller de televisió.
Ha estat un dia ben complet, si més no per mi: periodisme a internet a les 8, taller de premsa a les 9, dinar en un japonès i taller de televisió a les 15.30. Sens dubte, l'estona de la tarda és quan he disfrutat més... I és que avui era el dia D: el dia que emetíem l'informatiu.
Tan bon punt hem arribat, el professor ens ha explicat com es desenvoluparia la tarda. A quarts de cinc, la Mariona entrevistaria una noia dels Joves d'Esquerra Verda i després ja ens posaríem tots en marxa per gravar l'informatiu.
Jo era l'encarregada del so, juntament amb la Mariona. El Josep Lluís m'ha explicat com funcionava tot, i el Salord -l'editor- ens ha passat l'escaleta a seguir. M'ha entrat la inseguretat i m'he cagat força, he estat conscient que no podia equivocar-me, que si no entrava el so res no sortiria bé... I m'he espantat amb aquesta responsabilitat. Sóc capaç de mantenir molt la calma, però hi ha vegades que m'atabalo molt i patia perquè aquest cop fos així...
Quan la Mariona ha acabat de fer l'entrevista, ha vingut amb mi perquè li expliqués com funcionava la taula de so. Hem rigut una bona estona...
Bé, per avui ho deixo aquí que estic esgotada. Continuaré...