Delicatessen

Fotografia de http://www.barcelonagusto.com

Sí, em prec la llicència de robar el títol de la pel·lícula que Jean-Pierre Jeunet -director d'Amélie- va fer fa uns quants anys per parlar de la meva experiència de dilluns en el marc del taller de tele. No només perquè anava ben acompanyada (la Marta Puyalto em feia de càmera), sinó perquè el tema de la nostra peça informativa em feia especialment gràcia.

Com he dit en el post anterior, ens va tocar la secció de cultura. A l'hora de dinar ens vam reunir: ella havia aconseguit un llistat amb les previsions informatives, un retall de l'agenda del diari gratuït ADN, el Què fem?, de La Vanguardia, i Èxit, el suplement d'El Periódico. A excepció d'una roda de premsa de l'androgin Falete, que s'havia fet pel matí, no hi havia res que fos gaire interessant... I, vist el panorama, vam fer 3 propostes:

- L'exposició de fotografies sobre Nova York de Fontserè.

- L'estrena de la pel·lícula de Mel Gibson, Apocalypto (jo tenia imatges a casa i podríem enquestar la gent que surt del cinema).

- L'obertura d'un nou restaurant-pastisseria-botiga de delicatessen de la família Farga a la Gran Via.

Després de comentar-ho al professor, ens va aconsellar que féssim la tercera opció.

Vam anar a buscar càmera i trípode i vam trucar a la pastisseria. Ens van donar llargues, però no vam desisitit i vamm anat cap allà. Vam parlar amb una encarregada més que rància i amb un subdirector abismalment molt més simpàtic. Ens van dir que calia comptar amb el vist-i-plau dels responsables de premsa i comunicació de l'empresa. Ens van donar el seu telèfon i, mentre esperàvem la seva confirmació -al cap de vint minuts- vam aprofitar per rodar els exteriors.

Pateixo una mica perquè, com que feia una mica de mal dia, no hi havia prou llum. De fet, la càmera ens avisava que n'hi havia poca..., però no podíem obrir més el diafragma... Demà sabrem com ha quedat...

I res, ens van dir que no hi havia cap problema per tirar endavant la peça, i així ho vam fer. Vam gravar pastissos, entrepanets, canapès i cambrers, les xocolatines que hi havia a sobre del mostrador i l'espai en si: les taules, la llum d'aranya; els clients mirant amb gola els patissets.

Vam estar ben tranquil·les, i només ens va interrompre el propietari, un home molt amable i una mica rotllero que no es va prestar a que el gravéssim perquè després de la mort de l'empresari a Sant Cugat no li feia gens de gràcia sortir pels mitjans. Li van passar la pilota al subdirector, un tio molt maco i que ho va fer prou bé.

Quan ja vam acabar d'entrevistar-lo, vam anar a gravar a la cuina -els cuiners també van ser molt amables- i vam pujar al pis de dalt, que només és restaurant. La Marta va fer un pla des d'allà que no sabem pas com quedarà. També hi vam fet l'stand up, que vam voler fer una mica original... I que ens va fer tronxar de riure unes quantes vegades. Esperem que li sembli bé al professor, no sabem si ens podem permetre aquestes llicències en un informatiu...

Vam recollir les coses i vam anar a acomiadar-nos, i el Sr. Farga va demanar a una de les dependentes que ens regalés una capseta de bombons a cadascuna -boníssims!!!!

Vam marxar corrent cap al metro i vam anar cap a classe. Els nostres companys feien proves davant de la càmera: havien de llegir una notícia del diari escrita en castellà, i una altra en català. Llavors, tant el professor com la resta de companys els criticaven. Va ser interessant i, pel moment, me'n vaig salvar.