El tercer informatiu

Per fi escric… Han estat setmanes en què m’he deixat endur a estones per l’estrès, a estones per la desídia; d’altres, pel cansament. No he trobat el moment d’escriure aquí... Han passat tres setmanes i des de llavors han passat moltes coses. Vam editar el vídeo del restaurant de la Farga, vam emetre l’informatiu; vaig fer de presentadora amb l’Esther i ens hem posat mans a l’obra amb el magazin. Moltes coses per explicar tot d’una. Millor que ho dividim, doncs, en capítols.
Després d’emetre el segon informatiu, la feina que se’m va assignar per al següent va ser la d’exercir de presentadora amb l’Esther. Tot i que em feia una mica de vergonya –ja ho té, això, de no agradar-se davant de la pantalla- a la vegada em feia certa il·lusió això d’explicar les notícies i ser jo qui dóna la cara...
Durant les classes prèvies, tant l’Esther com jo vam estar treballant íntimament amb l’equip d’edició. Vam ajudar a decidir l’estructura, els temes... I tan bon punt com l’Helena, l’editora, ja va tenir pensada l’estructura, vam procedir a preparar la introducció i la notícia que anava amb plató punxat, per la qual havíem d’escollir les notícies.
El vespre abans de presentar la mare em va buscar una jaqueta de les seves... No era gaire del meu estil, però com a mínim m’ajudaria una mica a posar-me al meu paper.
No vaig dormir gaire, aquella nit. Tenia un examen ben d’hora al matí i m’havia hagut de quedar fins tard per repassar. Tot i així, amb una mica de maquillatge les ulleres i vermellors van quedar ben camuflades. Vaig portar una mica de cera per als cabells i una ampolleta d’aigua per si la boca em quedava seca...
A primera hora del dia de l’emissió, l’Esther i jo vam gravar l’obertura de l’informatiu i el pas als titulars. Ho vam fer davant del croma. Era una de les idees que s’havia proposat per part del grup d’edició per introduir una mica de canvis en el format. Vam fer una presentació breu i directa, dretes darrere d’una taula i amb una imatge del 3GSM de fons, i recitant de la forma més natural que vam saber l’entradeta que havíem fet i refet el dia anterior, molt bloquejades. A més de presentar el tema del dia, s’introduïen els titulars. Tan bon punt ho vam haver gravat, l’Esther i jo vam córrer cap a una sala d’ordinadors per redactar els donapassos de les peces que havien fet els nostres companys i que no havíem vist. Alguns companys, per sort, ens els van passar ja fets, i creieu-me que és de bastanta ajuda! Les vam adaptar, imprimir amb lletra immensa i, vam córrer com unes boges cap a la reunió d’abans de l’emissió de l’informatiu. Ens havíem llegit només una o dues vegades els donapassos, però alea jacta est...! No hi havia temps de més ni podíem fer volta enrere!!!!
Personalment, crec que la presentació va anar prou bé. No vam equivocar-nos gaires vegades, vam locutar amb claredat i, tret d’algunes excepcions, gairebé sempre vam mirar a la càmera. En el meu cas, vaig saber estar bastant tranquil·la i em vaig sentir més aviat segura. No em va acabar d’agradar el ritme amb què deia les coses, ni l’entonació. Però no va estar del tot malament. L’Esther també va fer molt bé!
La veritat és que amb la distància temporal des d’aquell dia recordo poques coses dolentes. Sé que em va agradar molt com la Laia Brossa va presentar el temps –i així li ho vaig dir en la posta en comú de després del visionat-, vaig trobar que el Narcís també va fer prou bé la connexió en directe des de Londres i que la realització em va semblar molt bé. La feina d’edició, també em va agradar. Es va apostar per nous canvis de format, i van quedar molt bé. En general, vaig quedar bastant satisfeta de la feina que havíem fet entre tots.