Primeres cagades+excursioneta

Dijous, la Marta i jo vam visionar la cinta i vam començar a redactar la peça. I bé, com a bones principiants que som, no hi podien faltar algunes espifiades...:
- Tal com ens temíem, el so del micròfon no va entrar correctament. És per això que amb prou feines se sent la veu de l'entrevistat. La meva, com que hi havia una mica més de silenci, per sort se sent una miqueta millor.
- A l'hora de redactar, semblava que féssim publicitat del local... Havíem plantejat malament la peça des de bon principi. És per això que vam haver de refer el text i que ens sembla que l'stand-up queda una mica fumut en calçador...
És una llàstima, perquè ens ho vam passar molt bé gravant dilluns..., i fer aquesta peça em feia especialment il·lusió.

Al sortir de les sales d'edició, vam enfilar cap a la parada de metro de Jaume I. Havíem d'anar cap a BTV, a Llacuna. L'objectiu: veure com fan l'informatiu i veure les instal·lacions de la Televisió.
Vam arribar justos de temps, uns minutets abans que comencés. Em va fer certa gràcia veure com funcionava i adonar-me que entenia, més o menys, com funcionava tot. D'alguna cosa m'ha d'haver servit estar a Bloomberg..., almenys per entendre tot això!!!
Em va fer gràcia veure com feien entrar les cues, com es comunicaven amb la presentadora, els noms que donen als vídeos que es posen amb la veu de la presentadora de fons, les peces informatives, i la sincronizació entre els uns i els altres, i veure com la presentadora fa anar el pedal del prompter.
Tot seguit, vam anar cap a un dels platós i uns exalumnes de la Pompeu ens van parlar de la seva experiència, i van assegurar-nos que el futur en aquest món no és tant negre com el pinten alguns.
Demà..., demà més. Demà acabem de muntar la peça amb la Marta i gravem l'informatiu. Aquest cop em toca fer de càmera..., una feina menys estressant que la de l'altre dia -això espero.

Si em pemeteu la llicència...

...i com que aquest bloc és una mica avorridot, aprofito per posar un fragment d'un post del meu bloc pròpiament dit, no pas aquest, en què parlo de la nostra experiència a La Farga i d'allò que hi vaig veure... Voilà:
Eren un grup d'unes vuit senyores -una mica pijetes, suposo; no crec que gaires iaies vagin a passar l'estona en un lloc tant exclusiu com aquest-, que es deien "Hola, maca!" quan anaven arribant. L'han feta petar al voltant d'una taula on corrien les infusions, els bíterkas, tasses plenes de xocolata calenta i cafès amb llet. Melindros i tartes tatin i pastes de full i catànies de Vilafranca i bombons de licor. Corrien els tovallons arrugats i plens de pintallavis rosa nacarat amb restes de boqueres de iaia i de Cacaolat. Molles de croissant, cristalls de sucre refinat i morè dispersos per la fusta de color caoba de la taula. Segur que feien olor de laca, de caldo i de te, de perfums dolços i recarregats, i de naftalina.
M'he imaginat que s'explicaven les xafarderies i criticaven joves i consogres, fardaven dels néts i s'ensenyaven les noves creacions fetes amb ganxet i parlaven de les receptes de l'Arguiñano. És fàcil d'imaginar. Però el més probable és que caigui en el tòpic. És possible que, realment, en comptes d'això parlessin de física nuclear o de com atemptar contra el Bush, o del canvi climàtic o de la treva d'ETA o de la nova desfilada de Jocomomola a la Passarel·la Barcelona.

Delicatessen

Fotografia de http://www.barcelonagusto.com

Sí, em prec la llicència de robar el títol de la pel·lícula que Jean-Pierre Jeunet -director d'Amélie- va fer fa uns quants anys per parlar de la meva experiència de dilluns en el marc del taller de tele. No només perquè anava ben acompanyada (la Marta Puyalto em feia de càmera), sinó perquè el tema de la nostra peça informativa em feia especialment gràcia.

Com he dit en el post anterior, ens va tocar la secció de cultura. A l'hora de dinar ens vam reunir: ella havia aconseguit un llistat amb les previsions informatives, un retall de l'agenda del diari gratuït ADN, el Què fem?, de La Vanguardia, i Èxit, el suplement d'El Periódico. A excepció d'una roda de premsa de l'androgin Falete, que s'havia fet pel matí, no hi havia res que fos gaire interessant... I, vist el panorama, vam fer 3 propostes:

- L'exposició de fotografies sobre Nova York de Fontserè.

- L'estrena de la pel·lícula de Mel Gibson, Apocalypto (jo tenia imatges a casa i podríem enquestar la gent que surt del cinema).

- L'obertura d'un nou restaurant-pastisseria-botiga de delicatessen de la família Farga a la Gran Via.

Després de comentar-ho al professor, ens va aconsellar que féssim la tercera opció.

Vam anar a buscar càmera i trípode i vam trucar a la pastisseria. Ens van donar llargues, però no vam desisitit i vamm anat cap allà. Vam parlar amb una encarregada més que rància i amb un subdirector abismalment molt més simpàtic. Ens van dir que calia comptar amb el vist-i-plau dels responsables de premsa i comunicació de l'empresa. Ens van donar el seu telèfon i, mentre esperàvem la seva confirmació -al cap de vint minuts- vam aprofitar per rodar els exteriors.

Pateixo una mica perquè, com que feia una mica de mal dia, no hi havia prou llum. De fet, la càmera ens avisava que n'hi havia poca..., però no podíem obrir més el diafragma... Demà sabrem com ha quedat...

I res, ens van dir que no hi havia cap problema per tirar endavant la peça, i així ho vam fer. Vam gravar pastissos, entrepanets, canapès i cambrers, les xocolatines que hi havia a sobre del mostrador i l'espai en si: les taules, la llum d'aranya; els clients mirant amb gola els patissets.

Vam estar ben tranquil·les, i només ens va interrompre el propietari, un home molt amable i una mica rotllero que no es va prestar a que el gravéssim perquè després de la mort de l'empresari a Sant Cugat no li feia gens de gràcia sortir pels mitjans. Li van passar la pilota al subdirector, un tio molt maco i que ho va fer prou bé.

Quan ja vam acabar d'entrevistar-lo, vam anar a gravar a la cuina -els cuiners també van ser molt amables- i vam pujar al pis de dalt, que només és restaurant. La Marta va fer un pla des d'allà que no sabem pas com quedarà. També hi vam fet l'stand up, que vam voler fer una mica original... I que ens va fer tronxar de riure unes quantes vegades. Esperem que li sembli bé al professor, no sabem si ens podem permetre aquestes llicències en un informatiu...

Vam recollir les coses i vam anar a acomiadar-nos, i el Sr. Farga va demanar a una de les dependentes que ens regalés una capseta de bombons a cadascuna -boníssims!!!!

Vam marxar corrent cap al metro i vam anar cap a classe. Els nostres companys feien proves davant de la càmera: havien de llegir una notícia del diari escrita en castellà, i una altra en català. Llavors, tant el professor com la resta de companys els criticaven. Va ser interessant i, pel moment, me'n vaig salvar.

Adrenalina i coordinació (i II)

Per fi tinc una estona per posar fil a l'agulla al bloc...
Bé, com deia, dijous passat vam "emetre" el nostre primer informatiu. Després d'una primera prova, en què el Josep Lluís, el tècnic, ja em va cantar la canya perquè no ho feia bé, vam fer la definitiva. La Mariona m'anava avançant quin VTR entrava, quin micròfon, si calia preparar el so perquè se sentís la sintonia de l'ordinador... Sort en vaig tenir, d'ella, perquè jo estava nerviosa i cagada de cagar-la (i valgui la redundància).
I la veritat és que tot va quedar prou bé. La coordinació va ser perfecta; la Rosa va estar magistral -jo no hagués estat capaç de sortir-me'n ni la meitat de bé- i la resta de companys també...
I quan vam acabar, vam aplaudir tots de satisfacció. I encara recordo que tremolava una mica, dels nervis, suposo... Admeto, però, que em va encantar la sensació d'alliberament i la satisfacció després de la feina ben feta i de tota l'estona que havíem estat en tensió...!!!
Al acabar, i després d'un petit descans, el professor i nosaltres vam comentar com ens semblava que havia anat tot. En general, tots vam estar-ne molt i molt contents... Aviam com anirà el segon!!!!
Per acabar, se'ns van assignar les feines: a la Marta Puyalto i a mi ens van encarregar la peça de cultura... Em fa il·lusió! I aquest cop seré la reportera.

Adrenalina i coordinació (I)

És tardíssim. Fa una estona que he arribat de Barcelona, d'un sopar mig improvisat amb alguns companys de classe, alguns d'ells del taller de televisió.
Ha estat un dia ben complet, si més no per mi: periodisme a internet a les 8, taller de premsa a les 9, dinar en un japonès i taller de televisió a les 15.30. Sens dubte, l'estona de la tarda és quan he disfrutat més... I és que avui era el dia D: el dia que emetíem l'informatiu.
Tan bon punt hem arribat, el professor ens ha explicat com es desenvoluparia la tarda. A quarts de cinc, la Mariona entrevistaria una noia dels Joves d'Esquerra Verda i després ja ens posaríem tots en marxa per gravar l'informatiu.
Jo era l'encarregada del so, juntament amb la Mariona. El Josep Lluís m'ha explicat com funcionava tot, i el Salord -l'editor- ens ha passat l'escaleta a seguir. M'ha entrat la inseguretat i m'he cagat força, he estat conscient que no podia equivocar-me, que si no entrava el so res no sortiria bé... I m'he espantat amb aquesta responsabilitat. Sóc capaç de mantenir molt la calma, però hi ha vegades que m'atabalo molt i patia perquè aquest cop fos així...
Quan la Mariona ha acabat de fer l'entrevista, ha vingut amb mi perquè li expliqués com funcionava la taula de so. Hem rigut una bona estona...
Bé, per avui ho deixo aquí que estic esgotada. Continuaré...

Primers entrebancs...

Després d'un primer contacte amb la càmera i el programa d'edició de vídeos, el Liquid, la Violant i jo ens posem en marxa. Dijous passat vam sortir, en plan ENG, per fer una peça informativa pel telenotícies que hem de gravar aquesta tarda. Ens va tocar fer-la sobre política, i vam escollir de centrar-nos en la nova política energètica de la Comissió Europea.
Tot i el milió de trucades a persones entrevistables, no hi va haver manera de trobar ningú: o estaven malalts o tenien el mòbil apagat o calia consultar-ho abans amb la persona responsable de premsa... Amb tota aquesta història, se'ns va fer tard. Eren quarts de sis i ja hi havia poca llum per gravar imatges de recurs. Vam desistir i vam decidir que ho faríem l'endemà. Menys atabalades i amb més probabilitat de trobar algú a qui entrevistar.
I així va ser. A quarts de deu del matí de divendres enllestíem quatre trucades i concertàvem un parell d'entrevistes: la primera, a en Quim Corominas, enginyer consultor sobre temes energètics, director d'Ecoserveis i membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTFNN). Vam pensar que podria ser interessant que parlés sobre el fet que la Comissió aposti per l'energia nuclear com a font neta per contribuir a la reducció de les emissions de gasos causants de l'efecte hivernacle.
El Quim va ser molt amable i ens va dir coses prou interessants. Vam patir una mica quan muntàvem la càmera, perquè vam trigar una bona estona i el pobre home tenia pressa.
La segona entrevista la vam fer al Rodolfo Pérez, a la seu de la representació de la Comissió a Barcelona. Ens va sorprendre que, tot i ser periodista, no es va expressar amb gaire fluïdesa ni eloqüència. Però bé, d'entre tot allò que va dir podríem treure fàcilment algun tall.
Ja per acabar, ens faltava gravar algunes imatges de recurs -cotxes, edificis, bicicletes i la seu de la representació, principalment- i l'stand-up de la Violant. Després d'uns quants intents, va dir tot el text d'una tirada i va quedar prou bé.
Dilluns següent ja editàvem. Abans, però, vam visionar la gravació i vam prendre nota d'allò que ens va semblar especialment interessant. Vam tallar vídeos i vam redactar la notícia. La veritat és que aquesta part va ser la que ens va donar més feina. Entre d'altres coses, perquè estàvem una mica bloquejades i parlar d'un tema complex com aquest i d'una manera entenedora no és fàcil. A més de tot això, va ser una mica frustrant de veure que la nostra experiència a Bloomberg no ha estat gaire útil a l'hora de redactar les notícies, perquè, segons el professor, tal com havíem plantejat el text, no era gaire entenedor i pecava de ser massa tècnic.
He d'admetre que això em va desmoralitzar una mica: el temps se'ns tirava a sobre i amb prou feines havíem editat res de res.
Finalment, però, vam escriure la notícia més ràpid d'allò que esperava i vam gravar la veu de la Violant i editar la peça en un moment... Aviam com surt tot aquesta tarda!